Un dia, un grup de professionals valencians ens reunim amb la intenció de crear un llenguatge propi i de bolcar la nostra ansietat de treball en un projecte comú. Al llarg de gairebé vint anys, hem coincidit en sales d’assaig, en escenaris, en naus siderúrgiques, en platós de cinema i també en algunes terrasses a l’abric de xerrades interminables. D’una d’aquestes trobades va sorgir la primera idea de reunir-nos, i en veure’ns junts, ens vam adonar que si alguna cosa teníem en comú era el diferents que som.
Llavors vam veure amb claredat el camí a seguir: investigar en el comportament que fa que els éssers humans siguin individus tan extraordinaris. I la nostra manera d’investigar és escriure, imaginar, assajar, actuar. En poques paraules, crear un espectacle.
Ens vam posar mans a l’obra, i van néixer diferents peces curtes teatrals, algunes mínimes de no més de 15 o 20 línies. També ens deixem seduir per textos de gent que ni tan sols coneixem personalment, però en els quals trobem ornitorrincs amagats, com l’uruguaià Leo Maslíah.
De la unió de tot l’anterior, textos, professionals, energies; neix el projecte Ornitorincs, amb l’afany de no quedar-nos en aquest primer muntatge, si no de transformar-lo en un propòsit de llarga durada. Estem convençuts que molta gent s’interessa pel que a nosaltres ens mou i commou: investigar amb el llenguatge i jugar amb ell, per reflexionar sobre la condició humana. Ornitorincs, l’obra, i la companyia, neixen per no deixar ningú indiferent.
